dijous, 28 de gener del 2010

NOVA DEFINICIÓ DE RETARD MENTAL




L’AAIDD (American Association on Intellectual and Developmental Disabilities) presenta la 11ª edició del manual de definició de la discapacitat intel·lectual: Discapacitat Intel·lectual: definició, classificació i sistemes de suports.

Aquesta 11ª edició conté la informació i el coneixement més actual i fidedigne del món sobre la definició, classificació i diagnòstic de la discapacitat intel·lectual i la planificació dels suports al llarg de la vida per a les persones que viuen aquesta condició. Escrit per un comitè de 18 persones, aquest manual es basa en el treball de set anys del comitè. Concretament, el procés d’elaboració del llibre inclou: (1) una síntesis de la informació actual i les millors pràctiques relacionades amb la discapacitat intel·lectual, (2) nombroses revisions i crítiques de les anteriors 10 edicions de definició de l’AAIDD, i (3) el feedback procedent del camp en quant a una sèrie d’articles publicats pel Comitè.

Una visió contemporània i progressiva de la discapacitat intel·lectual. El concepte de discapacitat com una condició estàtica i per a tota la vida ha passat de moda. Les persones amb discapacitat intel·lectual poden portar a terme una vida plena i vibrant a la societat. El sistema de definició i diagnòstic de l’AAIDD es correspon amb aquesta visió contemporània. El sistema de l’AAIDD es basa en el concepte que la discapacitat s’hauria de considerar dins del context de l’entorn i dels factors personals de l’individu, i de la necessitat de suports individualitzats. L’AAIDD reconeix que les limitacions es donen conjuntament amb fortaleses en un individu i que el CI sol no proporciona la informació necessària per identificar aquells suports que milloraran el funcionament d’una persona.

Com funciona el sistema de definició de l’AAIDD?El sistema de definició i diagnòstic de l’AAIDD es base en tres criteris: limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa tal i com s’expressa en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques i l’edat d’inici abans dels 18 anys. No obstant això, els suports continuen essent la pedra angular del sistema de l’AAIDD. A partir d’aquí, quan es fa un diagnòstic de discapacitat intel•lectual, la planificació i provisió dels suports és clau per disminuir la discrepància entre les capacitats d’una persona i les habilitats i conductes necessàries per participar de manera satisfactòria en tots els aspectes de la vida diària.

El paper dels suports en el sistema de definició de l’AAIDD. El concepte de suports es basa en una idea simple: Proporcionar a la persona amb discapacitat intel·lectual els suports adequats per a que pugui millorar el seu funcionament en la societat. Els suports són recursos o estratègies que promouen el desenvolupament, l’educació, els interessos i el benestar d’una persona. Per exemple, els suports poden ser tecnologies com les ajudes digitals personals que mostren els passos que cal seguir per completar un treball o com un conductor d’autobús pot ajudar a una persona a baixar en una parada. Quan es proporcionen els suports adequats, es pot millorar el funcionament d’una persona en la societat, continuar l’atenció centrada en la persona i contribuir a una millor qualitat de vida en la societat.Els professionals trobaran en el manual de definició de l’AAIDD, comentaris detallats sobre les 10 dimensions de les àrees de suport en la vida d’una persona; el procés de cinc passos per avaluar, planificar i prestar suports a la persona amb discapacitat intel·lectual; i diversos enfocaments per individualitzar la planificació dels serveis.

De quina manera el manual ajuda als professionals?
• Aprendre una definició autoritzada i el sistema de diagnòstic de la discapacitat intel·lectual, que s’han dissenyat per proporcionar una comprensió àmplia i pas a pas de tots els factors que intervenen en la determinació de la discapacitat intel·lectual.
• Consultar les orientacions d’experts sobre qüestions crítiques tals com el paper de l’avaluació en el procés de diagnòstic, els reptes existents a l’hora de quantificar la intel·ligència, l’avaluació del paper del CI a l’hora de fer el diagnòstic, i com avaluar la conducta adaptativa.
• Comprendre les estratègies clau de judici clínic per tal de millorar la validesa i al precisió de les decisions clíniques sobre el diagnòstic de discapacitat intel·lectual, especialment en el casos retrospectius o quan es té una informació incompleta o hi ha diferències culturals.
• Aprendre com el manual pot servir a la universitat i als alumnes universitaris les disciplines de la salut i relacionades.
• Descobrir les relacions entre el sistema de l’AAIDD i altres sistemes de diagnòstic.
• Llegir comentaris detallats sobre les 10 dimensions de les àrees de suport en la vida d’una persona; el procés de cinc passos per avaluar, planificar i prestar suports a una persona amb discapacitat intel·lectual; i diversos enfocaments per individualitzar la planificació dels serveis.
• Comprendre per que el manual és molt valuós pels psicòlegs escolars i altres professionals de l’educació especial per determinar l’elegibilitat de serveis i dels suports.
• Aprendre sobre les necessitats úniques de les persones amb discapacitat intel·lectual amb el CI més elevat.
• Llegir assajos actualitzats sobre com aplicar el sistema de definició de l’AAIDD dins dels sistemes d’educació especial, iniciatives de polítiques públiques i organitzacions que proporcionen serveis.

CONFERÈNCIA PER A PARES SOBRE "SEXUALITAT I AFECTIVITAT"



El grup de mestres del grup de suport familiar va organitzar un tertúlia sobre " sexualitat i afectivitat de les persones amb discapacitat". Aquesta va estar impartida per un profesional extern a l’escola, el Sr. Lluís Fortuny i Roqué ( psicòleg clínic).

Es comentà que la sexualitat:
  • La sexualitat afecta a tres dimensions: 1.- Comunicació i relació.2.-Plaer i gratificació.3.- Reproducció.
  • Coexisteixen aspectes adults i infantils barrejats, de conductes sexuals, en una persona amb discapacitat.
  • Les conductes sexuals ( anormals) són més evidents amb persones amb discapacitat.
  • Es pot enderrerir entre 12 i 18 mesos el desenvolupament físic amb nens greument afectats.
  • Hi ha més masturbació.
  • Les persones amb discapacitat tenen tendència a no ser assertius.
  • El paper de l’educació sexual és dels pares i les mares. A nivel d’escola, cal coordinar-se entre els diferents professionals i també cal tenir en compte, les pròpies persones amb discapacitat.


Com a conclusió podríem dir que:

  • En lloc de prohibir certes conductes cal canalitzar-les i educar-les.
  • Cal tenir més en compte els sentiments de la persona que no els actes i els comportaments que acostumen a presentar.
  • Privar-los de patir no els deixa créixer, amb la idea de protegi, fem a la persona més feble.
  • Cal no forçar la situació per parlar del tema, amb els nostres fill/es, sinó aprofitar situacions, xerrades familiars, pel•lícules.... per estirar el fil.
  • Educar en sexualitat protegeix.

En general va ser una tertúlia interessant , ja que va aportar alguns punts claus sobre com tractar la sexualitat dels seus fill/es.

CONSISTORI INFANTIL DE L'AJUNTAMENT DE VIC


Aquest any tenim un alumne de Primària II de l’escola Estel com a conseller en el Consistori infantil de Vic: en Francisco Priego, Paco pels amics.El consistori infantil està format per alumnes de 6è de Primària de totes les escoles de Vic. L’Estel participa en el consistori des del curs 2007-08, quan vam venir a Vic.L’alcalde, encarrega cada any una feina al nou consistori i durant tot el curs els consellers el porten a terme juntament amb els seus companys d’escola. Les reunions són els dilluns de 2/4 de 6h a les 7h, un cop al mes. L’acte formal de constitució del Consistori d’aquest curs va tenir lloc el passat divendres dia 23 d’octubre amb la presència del pedagog italià Francesco Tonucci. Podeu trobar la informació a la plana web de l’ajuntament de Vic: http://www.vic.cat/

ÚS DE NOVES TECNOLOGIES PER A LA COMUNICACIÓ I COM A SUPORT A L’APRENENTATGE.








Les logopedes us fem una pinzellada d’algunes de les noves tecnologies que s’utilitzen a l’escola. Els avenços en el camp de les noves tecnologies permeten als alumnes amb greus dificultats de comunicació poder utilitzar diferents mitjans per comunicar-se. Un dels nous mitjans que actualment utilitza una alumna de l’escola és un ordinador UMPC com a comunicador de veu; es tracta d’un ordinador amb les següents dimensions: 20’7cm. X 12’9cm. X 2’5cm. I el pes de 800 grams; aquestes característiques faciliten que l’alumna el pugui transportar en diferents entorns. Es pot utilitzar com un Pc i utilitzant el programa PLAPHOONS amb símbols SPC, lletres, números i paraules permet fer frases de fins a sis paraules. I juntament amb un sintetitzador de veu, l’alumne pot dir oralment allò que vol expressar. A través d’una pantalla tàctil s’accedeix a l’ordinador. Prèviament, ha calgut un treball durant força anys per part de l’alumna tan d’aprenentatge de símbols, de lectura, d’estructuració de frases i d’utilització d’un plafó de comunicació sobre paper. Les noves tecnologies també permeten tenir accés a nous aprenentatges. A l’escola s’utilitzen diferent maquinari tan per tenir accés a l’escriptura (teclat adaptat) com a l’ús de diferents programes a l’ordinador (pantalla tàctil). El teclat adaptat consta de menys tecles (tecles de lletres i números) i de mides més grans. També es pot utilitzar un cobertor, així a l’hora de prémer una tecla ajuda a millorar la precisió i facilita l’ús del teclat en aquells alumnes amb dificultats motrius. La pantalla tàctil és una pantalla d’ordinador que permet l’accés directe a programes prement la pantalla amb la mà. Aquesta eina ajuda a l’alumne a millorar l’atenció i facilita l’aprenentatge causa-efecte, l’escaneig i encercament.