La Dolo és la senyoreta de la classe Taronja; ara s’ha convertit en la “iaia Dolo” i ja no treballarà tantes hores!
La Dolo ens continuarà venint a veure; ens vindrà a dir “hola” alguns matins, ens acompanyarà a les excursions, de colònies, a les festes que celebrarem a l’escola…
En el lloc de la Dolo hi haurà la Maria! i… en el lloc de la Maria hi haurà la Bet!
Fins SEMPRE…Dolo! i… benvingudes Maria i Bet!!!
Les vostres companyes de Primària II
El temps corre, i sense pausa, el tren de la vida va deixant enrere les diverses estacions per arribar a d’altres, diferent cada una. A la Dolors Ramon, la nostra Dolo, li ha arribat l’hora de fer una aturada en el seu trajecte per l’Estel. No para de cop, no. Tan sols inicia la seva marxa cap a una merescuda jubilació, després de dedicar a l’ escola bona part de la seva vida. Ja fa més de trenta anys que la Dolo camina per l’Estel, i hem tingut la sort de gaudir de la seva alegria, el seu entusiasme i el seu saber. Amb ella hem rigut de tot i de res, hem plorat per molt i per poc, hem après el que ens ha ensenyat i el que ens hem agafat, hem fet pastorets “sota les seves ordres”... i moltes altres coses que, com diu el tòpic, no es poden resumir en quatre ratlles.
Amb aquesta prejubilació, t’ha arribat el moment de pujar a altres trens i fer parada a altres estacions. A partir d’ara ens veurem poc Dolo, però com que no ens deixes del tot, esperem poder robar alguna estona per riure encara, aprendre, compartir...
Gaudeix del viatge que comences !!!
