Judit Vilagran, Ester Bigas i Josep Font publiquen un treball de recerca a la revista SUPORTS. El títol de l’article és “Aprendre a escriure frases per comunicar-se millor”Escriure frases correctament representa un primer pas en l’aprenentatge de l’expressió escrita i en el camí de construir textos significatius. Aquest treball té l’objectiu de presentar una estratègia per ensenyar a compondre frases senzilles a través d’un procediment que combina l’ensenyament directe i l’autoregulació i, al mateix temps, valorar fins a quin punt aquesta estratègia es generalitza a altres tipus de frases que no s’ensenyen específicament. El treball s’ha realitzat amb la participació de 3 alumnes, d’11, 12 i 13 anys d’edat, i amb característiques personals i necessitats de suport molt diferents. S’utilitza un disseny de línia base múltiple per poder establir un control empíric adequat sobre les variables de la recerca.
Els tres alumnes aconsegueixen l’objectiu proposat i, a més, generalitzar l’aprenentatge a altres tipus de frases. Els resultats es valoren en funció de les estratègies utilitzades i del significat que tenen per a l’aprenentatge de la composició escrita en els alumnes amb discapacitat intel·lectual.
“Com éssers humans podem escriure per a comunicar-nos, planejar, fer peticions, recordar, fer llistes, imaginar ... però sobretot, escrivim per conservar les nostres vides en les nostres mans i fer quelcom amb elles. No hi ha cap trama en la desconcertant complexitat de les nostres vides, sinó allò que nosaltres fem per a nosaltres mateixos. L'escriptura ens permet convertir el caos en alguna cosa bella, per a emmarcar moments seleccionats i per a descobrir i celebrar els patrons d'organització de la nostra existència” (Ehmann i Gayer, 2009, p.3).
Els tres alumnes aconsegueixen l’objectiu proposat i, a més, generalitzar l’aprenentatge a altres tipus de frases. Els resultats es valoren en funció de les estratègies utilitzades i del significat que tenen per a l’aprenentatge de la composició escrita en els alumnes amb discapacitat intel·lectual.
“Com éssers humans podem escriure per a comunicar-nos, planejar, fer peticions, recordar, fer llistes, imaginar ... però sobretot, escrivim per conservar les nostres vides en les nostres mans i fer quelcom amb elles. No hi ha cap trama en la desconcertant complexitat de les nostres vides, sinó allò que nosaltres fem per a nosaltres mateixos. L'escriptura ens permet convertir el caos en alguna cosa bella, per a emmarcar moments seleccionats i per a descobrir i celebrar els patrons d'organització de la nostra existència” (Ehmann i Gayer, 2009, p.3).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada