La educació inclusiva

L’obra a la qual fem referència es divideix en dues parts, encara que no formalment diferenciades. La primera és una aproximació al concepte d’inclusió, al posicionament dels organismes, a la situació actual del nostre país i als fonaments bàsics de l’escola inclusiva. La segona, enfocada de manera més pràctica, analitza les dificultats més rellevants de l’alumnat i exposa diferents propostes de treball per fer-hi front. En cada un dels capítols s’exposa la visió, l’experiència i la perspectiva de cada un dels autors d’una manera no gens excloent sinó del tot complementària.És sabut pels professionals del camp de l’educació que en els darrers temps no han passat desapercebudes les intencions ni les iniciatives dirigides a propiciar un canvi en els centres educatius, i més concretament a l’aula, que configura un dels principals entorns d’aprenentatge i desenvolupament de tots els alumnes, inclosos, òbviament, aquells que per qualsevol motiu presenten un alt risc d’exclusió.Es pot afirmar doncs, que s’ha passat del projecte d’implementar programes d’integració, a l’aposta ferma i decidida de treballar per aconseguir uns centres educatius oberts a la diversitat, competents, i preparats per donar resposta a qualsevol alumne.Davant d’aquesta realitat es poden observar grans esforços tant a nivell nacional com internacional per avançar en una direcció més inclusiva, tot i que no es pot negar, persisteix encara una notable confusió pel que fa essencialment a dos aspectes; per una banda sobre allò que s’entén per inclusió, i per l’altra, sobre allò que s’ha de fer per progressar i promoure canvis significatius tant en les polítiques com en les pràctiques professionals.Quan es parla d’inclusió, no resulta fàcil descriure el concepte. Segurament això es deu a l’enorme complexitat d’aquest terme, d’allò que engloba i d’allò que representa.Un anàlisi recent de la investigació internacional ( Ainscow i César, 2006; Ainscow, Booth i Dyson, 2006 ) presenta la inclusió relativa a la discapacitat i a les necessitats educatives especials, la inclusió com a resposta als problemes de conducta i als grups amb major risc d’exclusió, la inclusió no només com la promoció d’una escola per a tots sinó d’una educació per a tots, i com no, la inclusió com un principi per entendre l’educació i la societat.Tot i el gran ventall d’aspectes a considerar, existeix un creixent consens referent al concepte inclusiu, basat en l’assumpció de determinats valors, la incrementació de la participació, la transformació de les cultures, la normativa i la pràctica, i sobretot, basat en la garantia d’èxit de tot l’alumnat intentant evitar qualsevol motiu d’exclusió. Tant és així, que el canvi que ha de portar a l’èxit d’una inclusió plena no recau tan sols en el treball dels centres, sinó que ha de partir del convenciment i l’evolució de les polítiques educatives que regeixen un país.Així mateix, no es pot descuidar el paper de les escoles d’educació especial, tant pel que fa referència al seu lloc en la història, com pel lloc que pot ocupar a curt termini. Ni tampoc es pot deixar de banda, com a bona estratègia inclusiva, la dedicació i el treball de col•laboració del professorat, sobretot en termes d’organització i planificació, coordinació, comunicació i flexibilitat, que han d’acompanyar una actitud responsable, decidida i compromesa que aposti pel canvi en les pràctiques educatives. Tanmateix s’ha de ser conscient de l’esforç i l’exigència d’una formació continuada per part dels professionals. Es pot prendre com un excel•lent referent l’Index for Inclusion, un material transparent pel que fa al marc teòric sobre la inclusió, i alhora clarament estructurat per visualitzar el pas de la teoria a la concreció pràctica.Aquest treball que ha de garantir la participació de tot l’alumnat, aportarà també, de ben segur, una millora notable de l’escola a través de la implantació de noves propostes, que han de conèixer i compartir les famílies, i que han de promoure la interrelació, la complicitat i la unitat del claustre de professors.En termes d’inclusió, aquesta lectura no deixa indiferent. Pot ser una font d’ajuda, de reflexió, d’aclariments... pot representar per a molts un punt de partida, per altres una clarificació del concepte, potser un pas endavant en aquest procés d’assimilació; l’essència d’aquest canvi que ha de promoure la participació i l’èxit de tot l’alumnat del present, que esdevindrà, sens dubte, la població del futur.
Anna Martínez Payàs