dimarts, 8 de juny de 2010

ESCALA D'INTESITATS DELS SUPORTS


L’Escala d’Intensitat dels Suports (EIS) s’utilitza en l’actualitat en setze països i s’ha traduït a catorze idiomes.Des de la seva introducció en el camp de la discapacitat l'any 2004, l’Escala d’Intensitat dels Suports (EIS), amb el seu enfocament basat en les necessitats úniques de l’individu a l’hora de planificar els servies per a les persones amb discapacitat intel•lectual, ha guanyat visibilitat en diversos països. L’EIS mesura les necessitats de suport dels adults amb discapacitat intel•lectual en 85 activitats de la vida i en les àrees mèdiques i conductual. Dins els Estats Units, 12 estats estan utilitzant l’EIS. Aquests són Oregon, Colorado, Pennsylvania, Missouri, Louisiana, Washington, Virginia, Geòrgia, Virgínia de l'Oest, Utah, New Hampshire, i Oklahoma. Altres sis Estats dels EUA estan treballant amb l'escala en una fase pilot inicial. Al Canadà, l’EIS s’utilitza en les dues províncies canadenques d'Ontario i Alberta. A més, els països en que l’EIS s’utilitza en una versió de la seva llengua materna són Bèlgica, Catalunya, Croàcia, la República Txeca, Islàndia, Itàlia, Japó, Corea, Països Baixos, Portugal, Espanya i Taiwan. La versió original en anglès de l’EIS també s’està fent servir a Austràlia i Irlanda, i una versió en llengua francesa està en ús en la zona de parla francesa del Canadà. Per aprendre més visiteu http://www.siswebsite.org/. L’EIS el publica l’American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD). La versió catalana està validada pel grup de recerca “Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius” de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i la distribueix l’APPS (Federació Catalana Pro Persones amb Retard Mental).Durant aquest any, està previst que es publiqui la versió infantil de l’EIS. Igualment, des de les Universitats de kansas, Illinois, Ramon Llull (Blanquerna) i una universitat xinesa s’està desenvolupant una escala d’intensitat dels suports pensada per a les famílies.

dimarts, 13 d’abril de 2010

OlimpicVic



Durant el 3r trimestre, alguns alumnes de Secundària participaran a l'activitat "Esport a l'escola" que organitza l'Ajuntament de Vic. Aquesta activitat consta d'un total de 5 sessions i en cada sessió es practicarà un esport diferent. Els esports escollits per a la nostra escola són: voleibol, bitlles catalanes, bicitrial/atletisme, futbol i gimnàstica/rocòdrom. La pràctica d'aquests esports es portaran a terme en diferents espais esportius de la ciutat de Vic. Com a cloenda d'aquesta activitat, el dia 14 de maig es farà una festa de l'esport entre totes les escoles de Vic. Aquesta diada s'anomenarà "OlimpicVic". En aquesta diada es faran competicions d'alguns esports, entre totes les escoles participants. L'Estel participarà en les competicions de futbol, formant equip juntament amb l'escola Guillem de Montrodon/Sant Miquel. Es faran dues sessions d'Educació Física conjuntes amb aquesta escola, per tal de preparar aquesta jornada i portar a terme una experiència de relació amb una escola ordinària.

Els investigadors troben signes primerencs d'autisme en alguns nens

Certs símptomes es poden identificar als 14 mesos d'edat en aquells nens que desenvoluparan la condició a l'edat de 3 anys.
BALTIMORE- Alguns nens amb un possible diagnòstic d'autisme, o trastorns de l'espectre autista com és conegut oficialment, se’ls pot identificar de forma fiable als 14 mesos d'edat en base a la presència de cinc problemes de conducta clau, segons un estudi presentat a la Conferència Internacional d'Estudis Infantils, l’11 de març.
Aquestes dificultats de comunicació, socials i motores es corresponen, en termes generals, amb els criteris psiquiàtrics per al diagnòstic de trastorn de l'espectre autista en nens d'uns 3 anys d'edat, va comentar la psicòloga Rebecca Landa, de l'Institut Kennedy Krieger a Baltimore. En la seva investigació, la presència de les cinc conductes als 14 mesos va ser predictiva d’un diagnòstic final de trastorn de l'espectre autista en 15 de 16 nens.
"Això és molt millor que el judici clínic per predir l'autisme", va assenyalar Landa.
Els cinc predictors de trastorns de l'espectre autista en nens de 14 mesos d'edat amb alt risc de desenvolupar aquesta condició són: la manca de resposta als intents que fan els altres per fer-los participar en el joc, els pocs intents que fan per iniciar activitats conjuntes, l’ús de poques consonants quan es tracta de comunicar-se oralment, els problemes a l’hora de respondre a les demandes orals i un gran interès en els actes repetitius, com mirar una joguina mentre gira.
La identificació acurada dels nens amb probabilitat de desenvolupar el trastorn de l'espectre autista als 3 anys és especialment important, ja que els estudis realitzats per Landa i alguns altres indiquen que les intervencions intensives amb els nens que mostren signes primerencs d'alerta i amb els seus pares, sovint produeixen millores conductuals importants. Les intervencions es centren en ensenyar habilitats de comunicació i d’interacció bàsiques als nens.
L’estudi de Landa inclou 250 nens que es van avaluar als 6 mesos o als 14 mesos. Es van obtenir mesures globals de les habilitats comunicatives, socials i motores a la llar de cada nen i es van repetir als 18, 24, 30 i 36 mesos. La mostra va incloure a 110 nens considerats d'alt risc de desenvolupar l’autisme ja que tenien germans grans diagnosticats amb la mateixa condició.
L'evidència preliminar suggereix que els nens de 14 mesos amb un alt risc de desenvolupar l'autisme, mostren signes de retard en el desenvolupament motor des dels 6 als 7 mesos d'edat, va assenyalar Landa. Concretament, aquests nens tenen dificultats per mantenir el cap estable quan se’ls aixeca lentament des d'una posició prona.
Un retard important en el desenvolupament postural pot acompanyar a les dificultats socials típics dels nens amb trastorns de l'espectre autista, va comentar Jana Iverson psicòloga de la Universitat de Pittsburgh. "El sistema de motor és un altre lloc de prova per a les característiques comunes subjacents del trastorn de l'espectre autista", va dir Iverson.
La psicòloga Sally Rogers de la Universitat de Califòrnia, va advertir que encara queda molt per saber sobre la identificació precoç i el tractament de l'autisme. El germans menors dels nens amb autisme representen un grup especial que és molt probable que mostrin els primers signes del mateix trastorn, va suggerir."No estic segura que la majoria dels nens amb trastorn de l'espectre autista presentin símptomes predictius als 12 o 14 mesos", va dir Rogers. En els seus propis estudis, alguns nens que no tenen germans autistes mostren un alentiment gradual del desenvolupament social i lingüístic al llarg de diversos anys que porta a l'autisme, mentre que altres no mostren cap dels símptomes de l'autisme fins que se’ls diagnostica el trastorn a l'edat de 4 o 5 anys.
(Notícia apareguda a la pàgina web del CEC –Council for Exceptional Children- el 15 de març de 2010)

La educació inclusiva



L’obra a la qual fem referència es divideix en dues parts, encara que no formalment diferenciades. La primera és una aproximació al concepte d’inclusió, al posicionament dels organismes, a la situació actual del nostre país i als fonaments bàsics de l’escola inclusiva. La segona, enfocada de manera més pràctica, analitza les dificultats més rellevants de l’alumnat i exposa diferents propostes de treball per fer-hi front. En cada un dels capítols s’exposa la visió, l’experiència i la perspectiva de cada un dels autors d’una manera no gens excloent sinó del tot complementària.És sabut pels professionals del camp de l’educació que en els darrers temps no han passat desapercebudes les intencions ni les iniciatives dirigides a propiciar un canvi en els centres educatius, i més concretament a l’aula, que configura un dels principals entorns d’aprenentatge i desenvolupament de tots els alumnes, inclosos, òbviament, aquells que per qualsevol motiu presenten un alt risc d’exclusió.Es pot afirmar doncs, que s’ha passat del projecte d’implementar programes d’integració, a l’aposta ferma i decidida de treballar per aconseguir uns centres educatius oberts a la diversitat, competents, i preparats per donar resposta a qualsevol alumne.Davant d’aquesta realitat es poden observar grans esforços tant a nivell nacional com internacional per avançar en una direcció més inclusiva, tot i que no es pot negar, persisteix encara una notable confusió pel que fa essencialment a dos aspectes; per una banda sobre allò que s’entén per inclusió, i per l’altra, sobre allò que s’ha de fer per progressar i promoure canvis significatius tant en les polítiques com en les pràctiques professionals.Quan es parla d’inclusió, no resulta fàcil descriure el concepte. Segurament això es deu a l’enorme complexitat d’aquest terme, d’allò que engloba i d’allò que representa.Un anàlisi recent de la investigació internacional ( Ainscow i César, 2006; Ainscow, Booth i Dyson, 2006 ) presenta la inclusió relativa a la discapacitat i a les necessitats educatives especials, la inclusió com a resposta als problemes de conducta i als grups amb major risc d’exclusió, la inclusió no només com la promoció d’una escola per a tots sinó d’una educació per a tots, i com no, la inclusió com un principi per entendre l’educació i la societat.Tot i el gran ventall d’aspectes a considerar, existeix un creixent consens referent al concepte inclusiu, basat en l’assumpció de determinats valors, la incrementació de la participació, la transformació de les cultures, la normativa i la pràctica, i sobretot, basat en la garantia d’èxit de tot l’alumnat intentant evitar qualsevol motiu d’exclusió. Tant és així, que el canvi que ha de portar a l’èxit d’una inclusió plena no recau tan sols en el treball dels centres, sinó que ha de partir del convenciment i l’evolució de les polítiques educatives que regeixen un país.Així mateix, no es pot descuidar el paper de les escoles d’educació especial, tant pel que fa referència al seu lloc en la història, com pel lloc que pot ocupar a curt termini. Ni tampoc es pot deixar de banda, com a bona estratègia inclusiva, la dedicació i el treball de col•laboració del professorat, sobretot en termes d’organització i planificació, coordinació, comunicació i flexibilitat, que han d’acompanyar una actitud responsable, decidida i compromesa que aposti pel canvi en les pràctiques educatives. Tanmateix s’ha de ser conscient de l’esforç i l’exigència d’una formació continuada per part dels professionals. Es pot prendre com un excel•lent referent l’Index for Inclusion, un material transparent pel que fa al marc teòric sobre la inclusió, i alhora clarament estructurat per visualitzar el pas de la teoria a la concreció pràctica.Aquest treball que ha de garantir la participació de tot l’alumnat, aportarà també, de ben segur, una millora notable de l’escola a través de la implantació de noves propostes, que han de conèixer i compartir les famílies, i que han de promoure la interrelació, la complicitat i la unitat del claustre de professors.En termes d’inclusió, aquesta lectura no deixa indiferent. Pot ser una font d’ajuda, de reflexió, d’aclariments... pot representar per a molts un punt de partida, per altres una clarificació del concepte, potser un pas endavant en aquest procés d’assimilació; l’essència d’aquest canvi que ha de promoure la participació i l’èxit de tot l’alumnat del present, que esdevindrà, sens dubte, la població del futur.
Anna Martínez Payàs

dilluns, 12 d’abril de 2010

Marató o superació

El diumenge 7 de març es va celebrar a Barcelona la Marató de la capital catalana. Més de deu mil atletes van participar en la carrera més dura i impressionant de l’atletisme. 42.195 metres de recorregut en una distancia històrica per la llegenda del seu origen. A l’any 490 abans de Crist, i d’això en fa uns quants anys, un soldat grec de nom Filípides, va fer per primera vegada la distancia. No va ser per competir, sinó simplement per fer arribar la noticia a Atenes, la capital grega, que l’exèrcit grec havia derrotat a l’exèrcit persa a la batalla de Marató. També diuen que després de donar la bona nova, va morir per l’esforç. Suposem que en aquella època ningú el va animar al llarg del recorregut i tampoc va trobar avituallaments amb taronges, llimones, fruits secs i aigua. La llegenda vol fer creure que la distància exacte maratoniana era la que va fer en realitat. I potser seria millor no conèixer la veritat per fer la gesta més èpica. Però la realitat és que quan la Marató es va incorporar als Jocs Olímpics l’any 1896, era una llarga distància aproximada als 40 quilòmetres. Va ser en el Jocs Olímpics de Londres de l’any 1908 quan es va fer oficial la distancia de 42.195 metres pel sol fet que era aquest el llarg recorregut des de la ciutat anglesa de Windsor fins a l’estadi White City de Londres. I els metres de més eren perquè la carrera acabés davant la llotja presidencial on esperava el Rei de la Gran Bretanya. Les coses no sempre són com creiem que van ser, per això serveix la historia, però en ocasions és més divertit creure la llegenda, menys per Filípides.
En aquesta marató de Barcelona no sé quants corredors coneixien la historia o la llegenda, però tant se val, allò important és participar. Tret dels primers que solen competir per guanyar, la resta competeixen per si mateixos, per reptes personals, per tenir el premi dels entrenaments diaris, per promeses pròpies, per situacions humanes que viuen la solidaritat d’uns pocs familiars i amics, o perquè sembla una distància impossible i els éssers humans no sempre s’han mostrat gaire assenyats. Dins les històries personals de cada any, destaquem gestes solidaries com la que protagonitzen un pare i una filla per recaptar fons per a la investigació del síndrome de Rett.Maria, onze anys, que pateix aquesta síndrome, i el seu pare, Josele Ferré, que va empènyer el carro on anava la seva filla. El repte era acabar i recaptar un euro per cada metro, 42.195 euros, en un projecte de Sant Joan de Déu.Van ser dos dels corredors més aclamats i encoratjats, no només per recórrer la distancia, sinó pel seu esforç de superació que com bé sabem, continua després de la carrera. Com va dir el pare valencià en una entrevista: “Veure’m empènyer el carro amb la meva filla Maria dóna ànims a molta gent, sobretot a pares amb nens discapacitats. Vull dir-los que s’ha de sortir i empènyer el carro contra la malaltia”.Aquesta era la seva quarta marató conjunta i, com no, la van acabar. Cansats però amb més energia. Només cal veure les fotografies que vam fer en el quilòmetre 37, que en diuen el mur perquè has fet el gran desgast físic i només et queda la resistència psíquica. I és en aquests darrers quilòmetres on a cap maratonià li falta el recolzament del públic, perquè allà on les cames no aguanten, la gent t’empeny a la victòria d’arribar per la causa personal i, en el cas de Josele i la seva filla Maria, per una que també hauria de ser de tots. I en 42.195 metres la gent que participava dins i fora va comprendre que la Marató no és una carrera qualsevol.
Text: Gabriel MartínezFotos: Surinyac i Laura Martínez.


dilluns, 1 de març de 2010

SANT TOMÀS PRESENT AL CONGRÉS DE TOLEDO 10 PER MARCAR LES BASES DEL FUTUR SOBRE LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL



Després de més d’un any de debat i participació, el 28 de febrer es va clausurar el Congrés Toledo10, de FEAPS. Els prop de 500 delegats presents a Toledo van votar 33 propostes que orientaran la tasca de les federacions (i, per mitjà d’aquestes, de les entitats) que formen part de FEAPS. Al llarg d’aquest any, més de 7.500 persones han pres part en el procés participatiu. Entre aquestes, hi havia un grup de suport familiar de l’escola Estel format per Carles Oriol, Montse Piñeiro, Àngels Agramunt, Montse Casas, Mireia Giol i Núria Molist, el qual hi va participar donant la seva opinió.

Des de Catalunya, la delegació de la Federació Apps hi va portar 77 persones, va ser la més nombrosa del Congrés, ja que es va tenir en compte el pes d’aquesta dins de FEAPS. Entre els delegats, hi havia una important representació de la Junta Directiva d’Apps, entre ells Ricard Aceves. També dues mestres de l’Escola Estel, la Montse Riera i l'Ester Bigas, van assistir al Congrés.
Bona part de les propostes que es defensaven des de Catalunya han estat finalment aprovades. I des de la Federació Apps es treballarà perquè aquelles que no coincideixen amb el seu criteri recullin, tant com sigui possible, les aspiracions de les entitats catalanes.
Un dels moments àlgids del Congrés va ser l’emocionat adéu del fins ara president de FEAPS, Pedro Serrano, i la benvinguda al nou president, Juan Cid, de la Federació del País Basc. A continuació, trobareu l’enllaç al comunicat sobre el Congrés que ha elaborat FEAPS.

dijous, 25 de febrer de 2010

CARNESTOLTES








El passat dijous dia 11 de febrer l'escola va celebrar el Dijous Llarder i el Carnaval. Des del dilluns dia 8, el sr. Carnestoltes de l'escola (un pagès de la comarca amb la màscarade George Clooney), ens anava donant missatges per començar a ambientar la festa. El dijous tots havíem de venir disfressats de casa. Cal dir que va ser un èxit per la varietat de disfresses. Ens va agradar molt!Al matí varem fer activitats simultànies: titelles del conte "Els tres porquets" pels alumnes d'Infantil i Primària I; un audiovisual amb imatges relacionades amb les dues festes (matança del porc, carnaval de diferents països i de l'escola) pels alumnes de Primària II, Secundària i E.T. Simultàniament els diferents grups anaven passant pel Taller d'elaboració de botifarres. Per dur-ho a terme varem utilitzar una màquina d'embotir manual i La Cuina de Sant Tomàs ens va proporcionar la carn picada i els budells. Cadascú va participar per fer-se la seva botifarra pel dinar. Els magrebins elaboraven unes hamburgueses de vedella. En general van quedar molt sorpresos de com s'elaborava i varen mostrar molt interès. Després de la pausa per esmorzar, tots es van preparar per la gran rua de carnaval. Estava previst fer-ho al pati, però feia un aire molt fred i la desfilada es va fer a l'interior de l'escola. Abans de començar es va ajudar al pagès de la comarca (sr. Carnestoltes) a buscar un porc molt estimat que havia perdut. Aquest petit muntatge va donar pas a la rua de disfresses. Tots vàrem gaudir de la varietat, els colors i de la simpatia de la festa. La música i la ballaruga ens va acompanyar fins a l'hora de dinar. A la tarda hi havia 2 opcions per escollir: anar a la plaça de Vic i veure diferents activitats i dibuixos pintats pels alumnes, o bé quedar-se a l'escola i veure la pel·lícula "Babe el Cerdito Valiente".Aquest doncs va ser el nostre dia de Carnaval a l'Escola Estel. Inoblidable !

LECTURA RECOMANADA




EL MUNDO DE ARIEL
Platel, Marga; Estarellas, Mateu
Editorial: Fundación Autor - Sociedad General de Autores y Editores (Colección Pequeño Autor / Madrid, 2009)
Idioma: Castellà

Existeixen els follets fora de les pàgines il•lustrades dels contes? La Marta està segura que sí. Perquè creu que n’ha vist un. Acabada d’arribar amb els seus pares a una nova ciutat, coneixerà al seu veí Ariel, un nen en la mirada del qual descobreix la mirada dels follets. I s’esforçarà per ser la seva amiga. Poc a poc, la Marta anirà introduint-se en el món del seu nou amic: la música del pare, les atencions de la Júlia, Tracy la gata, la importància de la textura de les coses, i sobretot tot el teatre negre. Perquè l’encanteri del teatre serà capaç de fer que la Marta perdi la por a sortir a l’escenari i convertirà una realitat carrinclona en una màgica galàxia on tots, amb l’Ariel al capdavant, puguin ser el que desitgen. Aquest llibre de literatura infantil - juvenil (recomanada a partir de 9 anys) ens acosta i ens uneix el món d’una nena, la Marta, amb un caràcter especial (introvertida, fantasiosa, innocent i sensible) amb el d’un nen, l’Ariel, que té també un caràcter especial (simple i alegre, en definitiva fàcil d’estimar). Dels autors podem destacar diversos aspectes. En Mateu, és llicenciat en filosofia i li agrada molt llegir, això ha permès que utilitzessin un vocabulari molt ric, concret i que descriu les diferents situacions d’una manera clara i entusiasmadora; ha treballat molts anys en la restauració dels mobles i actualment és artista. És a través d’aquesta sensibilitat que ens endinsa màgicament en aquest món i ens fa gaudir de les olors i les textures dels diferents tipus de fusta. La Marga és mare de tres fills i fa 15 anys que és mestra en un centre d’educació especial de Mallorca. Sempre ha estat molt involucrada en el centre però sobretot amb els seus alumnes i les seves famílies, dedicant-hi el màxim de comprensió, estima i temps. Així doncs, tenim a les mans un llibre amb una història senzilla i bonica per poder explicar als nens i nenes una realitat, a vegades llunyana, a vegades ben propera, del que pot ser una família amb un fill amb discapacitat múltiple i de tot allò que l’envolta.

JORNADA DE PORTES OBERTES

El dia 6 de febrer de 11 a 1 del matí vàrem celebrar la jornada de portes obertes. La jornada va ser positiva doncs algunes famílies interessades en l'escola van poder visitar el centre. Aquesta activitat està enmarcada dins de les activitats de matriculació de totes les escoles de Vic i dins el mateix calendari.

SORTIDA AL PALAU DE LA MÚSICA





El passat dia 1 de febrer amb els alumnes i mestres de l'Etapa de Transició vam anar al Palau de la Música, a Barcelona. Vam marxar a quarts de 10 del matí, i com que teníem hora a les12 del migdia, encara vam poder esmorzar abans d'entrar. Vam veure l'espectacle " Pop & rock a prop" . Va ser un muntatge molt maco, no es va fer gens pesat i tots en vam disfrutar molt. Quan vam sortir ja era l'hora de dinar i vam baixar fins a la zona del Maremagnum a menjar. Després va venir l'autocar i cap a Vic !!!

ALUMNES DE LA UVIC EN PRÀCTIQUES



Els mesos de gener i febrer hem tingut 4 alumnes de la Universitat de Vic en pràctiques. Són en Pau, la Renata, la Laia i l’Andreu. Durant aquests dos mesos han estat als cicles de Primària II i Secundària i han fet tasques de suport a les aules i de programació de material. Agraïm molt la seva tasca, doncs s'han adaptat molt bé al tarannà de l'escola.

PUBLICACIÓ A LA REVISTA SUPORTS



Judit Vilagran, Ester Bigas i Josep Font publiquen un treball de recerca a la revista SUPORTS. El títol de l’article és “Aprendre a escriure frases per comunicar-se millor”Escriure frases correctament representa un primer pas en l’aprenentatge de l’expressió escrita i en el camí de construir textos significatius. Aquest treball té l’objectiu de presentar una estratègia per ensenyar a compondre frases senzilles a través d’un procediment que combina l’ensenyament directe i l’autoregulació i, al mateix temps, valorar fins a quin punt aquesta estratègia es generalitza a altres tipus de frases que no s’ensenyen específicament. El treball s’ha realitzat amb la participació de 3 alumnes, d’11, 12 i 13 anys d’edat, i amb característiques personals i necessitats de suport molt diferents. S’utilitza un disseny de línia base múltiple per poder establir un control empíric adequat sobre les variables de la recerca.

Els tres alumnes aconsegueixen l’objectiu proposat i, a més, generalitzar l’aprenentatge a altres tipus de frases. Els resultats es valoren en funció de les estratègies utilitzades i del significat que tenen per a l’aprenentatge de la composició escrita en els alumnes amb discapacitat intel·lectual.
“Com éssers humans podem escriure per a comunicar-nos, planejar, fer peticions, recordar, fer llistes, imaginar ... però sobretot, escrivim per conservar les nostres vides en les nostres mans i fer quelcom amb elles. No hi ha cap trama en la desconcertant complexitat de les nostres vides, sinó allò que nosaltres fem per a nosaltres mateixos. L'escriptura ens permet convertir el caos en alguna cosa bella, per a emmarcar moments seleccionats i per a descobrir i celebrar els patrons d'organització de la nostra existència” (Ehmann i Gayer, 2009, p.3).

dijous, 28 de gener de 2010

NOVA DEFINICIÓ DE RETARD MENTAL




L’AAIDD (American Association on Intellectual and Developmental Disabilities) presenta la 11ª edició del manual de definició de la discapacitat intel·lectual: Discapacitat Intel·lectual: definició, classificació i sistemes de suports.

Aquesta 11ª edició conté la informació i el coneixement més actual i fidedigne del món sobre la definició, classificació i diagnòstic de la discapacitat intel·lectual i la planificació dels suports al llarg de la vida per a les persones que viuen aquesta condició. Escrit per un comitè de 18 persones, aquest manual es basa en el treball de set anys del comitè. Concretament, el procés d’elaboració del llibre inclou: (1) una síntesis de la informació actual i les millors pràctiques relacionades amb la discapacitat intel·lectual, (2) nombroses revisions i crítiques de les anteriors 10 edicions de definició de l’AAIDD, i (3) el feedback procedent del camp en quant a una sèrie d’articles publicats pel Comitè.

Una visió contemporània i progressiva de la discapacitat intel·lectual. El concepte de discapacitat com una condició estàtica i per a tota la vida ha passat de moda. Les persones amb discapacitat intel·lectual poden portar a terme una vida plena i vibrant a la societat. El sistema de definició i diagnòstic de l’AAIDD es correspon amb aquesta visió contemporània. El sistema de l’AAIDD es basa en el concepte que la discapacitat s’hauria de considerar dins del context de l’entorn i dels factors personals de l’individu, i de la necessitat de suports individualitzats. L’AAIDD reconeix que les limitacions es donen conjuntament amb fortaleses en un individu i que el CI sol no proporciona la informació necessària per identificar aquells suports que milloraran el funcionament d’una persona.

Com funciona el sistema de definició de l’AAIDD?El sistema de definició i diagnòstic de l’AAIDD es base en tres criteris: limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa tal i com s’expressa en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques i l’edat d’inici abans dels 18 anys. No obstant això, els suports continuen essent la pedra angular del sistema de l’AAIDD. A partir d’aquí, quan es fa un diagnòstic de discapacitat intel•lectual, la planificació i provisió dels suports és clau per disminuir la discrepància entre les capacitats d’una persona i les habilitats i conductes necessàries per participar de manera satisfactòria en tots els aspectes de la vida diària.

El paper dels suports en el sistema de definició de l’AAIDD. El concepte de suports es basa en una idea simple: Proporcionar a la persona amb discapacitat intel·lectual els suports adequats per a que pugui millorar el seu funcionament en la societat. Els suports són recursos o estratègies que promouen el desenvolupament, l’educació, els interessos i el benestar d’una persona. Per exemple, els suports poden ser tecnologies com les ajudes digitals personals que mostren els passos que cal seguir per completar un treball o com un conductor d’autobús pot ajudar a una persona a baixar en una parada. Quan es proporcionen els suports adequats, es pot millorar el funcionament d’una persona en la societat, continuar l’atenció centrada en la persona i contribuir a una millor qualitat de vida en la societat.Els professionals trobaran en el manual de definició de l’AAIDD, comentaris detallats sobre les 10 dimensions de les àrees de suport en la vida d’una persona; el procés de cinc passos per avaluar, planificar i prestar suports a la persona amb discapacitat intel·lectual; i diversos enfocaments per individualitzar la planificació dels serveis.

De quina manera el manual ajuda als professionals?
• Aprendre una definició autoritzada i el sistema de diagnòstic de la discapacitat intel·lectual, que s’han dissenyat per proporcionar una comprensió àmplia i pas a pas de tots els factors que intervenen en la determinació de la discapacitat intel·lectual.
• Consultar les orientacions d’experts sobre qüestions crítiques tals com el paper de l’avaluació en el procés de diagnòstic, els reptes existents a l’hora de quantificar la intel·ligència, l’avaluació del paper del CI a l’hora de fer el diagnòstic, i com avaluar la conducta adaptativa.
• Comprendre les estratègies clau de judici clínic per tal de millorar la validesa i al precisió de les decisions clíniques sobre el diagnòstic de discapacitat intel·lectual, especialment en el casos retrospectius o quan es té una informació incompleta o hi ha diferències culturals.
• Aprendre com el manual pot servir a la universitat i als alumnes universitaris les disciplines de la salut i relacionades.
• Descobrir les relacions entre el sistema de l’AAIDD i altres sistemes de diagnòstic.
• Llegir comentaris detallats sobre les 10 dimensions de les àrees de suport en la vida d’una persona; el procés de cinc passos per avaluar, planificar i prestar suports a una persona amb discapacitat intel·lectual; i diversos enfocaments per individualitzar la planificació dels serveis.
• Comprendre per que el manual és molt valuós pels psicòlegs escolars i altres professionals de l’educació especial per determinar l’elegibilitat de serveis i dels suports.
• Aprendre sobre les necessitats úniques de les persones amb discapacitat intel·lectual amb el CI més elevat.
• Llegir assajos actualitzats sobre com aplicar el sistema de definició de l’AAIDD dins dels sistemes d’educació especial, iniciatives de polítiques públiques i organitzacions que proporcionen serveis.

CONFERÈNCIA PER A PARES SOBRE "SEXUALITAT I AFECTIVITAT"



El grup de mestres del grup de suport familiar va organitzar un tertúlia sobre " sexualitat i afectivitat de les persones amb discapacitat". Aquesta va estar impartida per un profesional extern a l’escola, el Sr. Lluís Fortuny i Roqué ( psicòleg clínic).

Es comentà que la sexualitat:
  • La sexualitat afecta a tres dimensions: 1.- Comunicació i relació.2.-Plaer i gratificació.3.- Reproducció.
  • Coexisteixen aspectes adults i infantils barrejats, de conductes sexuals, en una persona amb discapacitat.
  • Les conductes sexuals ( anormals) són més evidents amb persones amb discapacitat.
  • Es pot enderrerir entre 12 i 18 mesos el desenvolupament físic amb nens greument afectats.
  • Hi ha més masturbació.
  • Les persones amb discapacitat tenen tendència a no ser assertius.
  • El paper de l’educació sexual és dels pares i les mares. A nivel d’escola, cal coordinar-se entre els diferents professionals i també cal tenir en compte, les pròpies persones amb discapacitat.


Com a conclusió podríem dir que:

  • En lloc de prohibir certes conductes cal canalitzar-les i educar-les.
  • Cal tenir més en compte els sentiments de la persona que no els actes i els comportaments que acostumen a presentar.
  • Privar-los de patir no els deixa créixer, amb la idea de protegi, fem a la persona més feble.
  • Cal no forçar la situació per parlar del tema, amb els nostres fill/es, sinó aprofitar situacions, xerrades familiars, pel•lícules.... per estirar el fil.
  • Educar en sexualitat protegeix.

En general va ser una tertúlia interessant , ja que va aportar alguns punts claus sobre com tractar la sexualitat dels seus fill/es.

CONSISTORI INFANTIL DE L'AJUNTAMENT DE VIC


Aquest any tenim un alumne de Primària II de l’escola Estel com a conseller en el Consistori infantil de Vic: en Francisco Priego, Paco pels amics.El consistori infantil està format per alumnes de 6è de Primària de totes les escoles de Vic. L’Estel participa en el consistori des del curs 2007-08, quan vam venir a Vic.L’alcalde, encarrega cada any una feina al nou consistori i durant tot el curs els consellers el porten a terme juntament amb els seus companys d’escola. Les reunions són els dilluns de 2/4 de 6h a les 7h, un cop al mes. L’acte formal de constitució del Consistori d’aquest curs va tenir lloc el passat divendres dia 23 d’octubre amb la presència del pedagog italià Francesco Tonucci. Podeu trobar la informació a la plana web de l’ajuntament de Vic: http://www.vic.cat/

ÚS DE NOVES TECNOLOGIES PER A LA COMUNICACIÓ I COM A SUPORT A L’APRENENTATGE.








Les logopedes us fem una pinzellada d’algunes de les noves tecnologies que s’utilitzen a l’escola. Els avenços en el camp de les noves tecnologies permeten als alumnes amb greus dificultats de comunicació poder utilitzar diferents mitjans per comunicar-se. Un dels nous mitjans que actualment utilitza una alumna de l’escola és un ordinador UMPC com a comunicador de veu; es tracta d’un ordinador amb les següents dimensions: 20’7cm. X 12’9cm. X 2’5cm. I el pes de 800 grams; aquestes característiques faciliten que l’alumna el pugui transportar en diferents entorns. Es pot utilitzar com un Pc i utilitzant el programa PLAPHOONS amb símbols SPC, lletres, números i paraules permet fer frases de fins a sis paraules. I juntament amb un sintetitzador de veu, l’alumne pot dir oralment allò que vol expressar. A través d’una pantalla tàctil s’accedeix a l’ordinador. Prèviament, ha calgut un treball durant força anys per part de l’alumna tan d’aprenentatge de símbols, de lectura, d’estructuració de frases i d’utilització d’un plafó de comunicació sobre paper. Les noves tecnologies també permeten tenir accés a nous aprenentatges. A l’escola s’utilitzen diferent maquinari tan per tenir accés a l’escriptura (teclat adaptat) com a l’ús de diferents programes a l’ordinador (pantalla tàctil). El teclat adaptat consta de menys tecles (tecles de lletres i números) i de mides més grans. També es pot utilitzar un cobertor, així a l’hora de prémer una tecla ajuda a millorar la precisió i facilita l’ús del teclat en aquells alumnes amb dificultats motrius. La pantalla tàctil és una pantalla d’ordinador que permet l’accés directe a programes prement la pantalla amb la mà. Aquesta eina ajuda a l’alumne a millorar l’atenció i facilita l’aprenentatge causa-efecte, l’escaneig i encercament.