dijous, 25 de febrer del 2010

CARNESTOLTES








El passat dijous dia 11 de febrer l'escola va celebrar el Dijous Llarder i el Carnaval. Des del dilluns dia 8, el sr. Carnestoltes de l'escola (un pagès de la comarca amb la màscarade George Clooney), ens anava donant missatges per començar a ambientar la festa. El dijous tots havíem de venir disfressats de casa. Cal dir que va ser un èxit per la varietat de disfresses. Ens va agradar molt!Al matí varem fer activitats simultànies: titelles del conte "Els tres porquets" pels alumnes d'Infantil i Primària I; un audiovisual amb imatges relacionades amb les dues festes (matança del porc, carnaval de diferents països i de l'escola) pels alumnes de Primària II, Secundària i E.T. Simultàniament els diferents grups anaven passant pel Taller d'elaboració de botifarres. Per dur-ho a terme varem utilitzar una màquina d'embotir manual i La Cuina de Sant Tomàs ens va proporcionar la carn picada i els budells. Cadascú va participar per fer-se la seva botifarra pel dinar. Els magrebins elaboraven unes hamburgueses de vedella. En general van quedar molt sorpresos de com s'elaborava i varen mostrar molt interès. Després de la pausa per esmorzar, tots es van preparar per la gran rua de carnaval. Estava previst fer-ho al pati, però feia un aire molt fred i la desfilada es va fer a l'interior de l'escola. Abans de començar es va ajudar al pagès de la comarca (sr. Carnestoltes) a buscar un porc molt estimat que havia perdut. Aquest petit muntatge va donar pas a la rua de disfresses. Tots vàrem gaudir de la varietat, els colors i de la simpatia de la festa. La música i la ballaruga ens va acompanyar fins a l'hora de dinar. A la tarda hi havia 2 opcions per escollir: anar a la plaça de Vic i veure diferents activitats i dibuixos pintats pels alumnes, o bé quedar-se a l'escola i veure la pel·lícula "Babe el Cerdito Valiente".Aquest doncs va ser el nostre dia de Carnaval a l'Escola Estel. Inoblidable !

LECTURA RECOMANADA




EL MUNDO DE ARIEL
Platel, Marga; Estarellas, Mateu
Editorial: Fundación Autor - Sociedad General de Autores y Editores (Colección Pequeño Autor / Madrid, 2009)
Idioma: Castellà

Existeixen els follets fora de les pàgines il•lustrades dels contes? La Marta està segura que sí. Perquè creu que n’ha vist un. Acabada d’arribar amb els seus pares a una nova ciutat, coneixerà al seu veí Ariel, un nen en la mirada del qual descobreix la mirada dels follets. I s’esforçarà per ser la seva amiga. Poc a poc, la Marta anirà introduint-se en el món del seu nou amic: la música del pare, les atencions de la Júlia, Tracy la gata, la importància de la textura de les coses, i sobretot tot el teatre negre. Perquè l’encanteri del teatre serà capaç de fer que la Marta perdi la por a sortir a l’escenari i convertirà una realitat carrinclona en una màgica galàxia on tots, amb l’Ariel al capdavant, puguin ser el que desitgen. Aquest llibre de literatura infantil - juvenil (recomanada a partir de 9 anys) ens acosta i ens uneix el món d’una nena, la Marta, amb un caràcter especial (introvertida, fantasiosa, innocent i sensible) amb el d’un nen, l’Ariel, que té també un caràcter especial (simple i alegre, en definitiva fàcil d’estimar). Dels autors podem destacar diversos aspectes. En Mateu, és llicenciat en filosofia i li agrada molt llegir, això ha permès que utilitzessin un vocabulari molt ric, concret i que descriu les diferents situacions d’una manera clara i entusiasmadora; ha treballat molts anys en la restauració dels mobles i actualment és artista. És a través d’aquesta sensibilitat que ens endinsa màgicament en aquest món i ens fa gaudir de les olors i les textures dels diferents tipus de fusta. La Marga és mare de tres fills i fa 15 anys que és mestra en un centre d’educació especial de Mallorca. Sempre ha estat molt involucrada en el centre però sobretot amb els seus alumnes i les seves famílies, dedicant-hi el màxim de comprensió, estima i temps. Així doncs, tenim a les mans un llibre amb una història senzilla i bonica per poder explicar als nens i nenes una realitat, a vegades llunyana, a vegades ben propera, del que pot ser una família amb un fill amb discapacitat múltiple i de tot allò que l’envolta.

JORNADA DE PORTES OBERTES

El dia 6 de febrer de 11 a 1 del matí vàrem celebrar la jornada de portes obertes. La jornada va ser positiva doncs algunes famílies interessades en l'escola van poder visitar el centre. Aquesta activitat està enmarcada dins de les activitats de matriculació de totes les escoles de Vic i dins el mateix calendari.

SORTIDA AL PALAU DE LA MÚSICA





El passat dia 1 de febrer amb els alumnes i mestres de l'Etapa de Transició vam anar al Palau de la Música, a Barcelona. Vam marxar a quarts de 10 del matí, i com que teníem hora a les12 del migdia, encara vam poder esmorzar abans d'entrar. Vam veure l'espectacle " Pop & rock a prop" . Va ser un muntatge molt maco, no es va fer gens pesat i tots en vam disfrutar molt. Quan vam sortir ja era l'hora de dinar i vam baixar fins a la zona del Maremagnum a menjar. Després va venir l'autocar i cap a Vic !!!

ALUMNES DE LA UVIC EN PRÀCTIQUES



Els mesos de gener i febrer hem tingut 4 alumnes de la Universitat de Vic en pràctiques. Són en Pau, la Renata, la Laia i l’Andreu. Durant aquests dos mesos han estat als cicles de Primària II i Secundària i han fet tasques de suport a les aules i de programació de material. Agraïm molt la seva tasca, doncs s'han adaptat molt bé al tarannà de l'escola.

PUBLICACIÓ A LA REVISTA SUPORTS



Judit Vilagran, Ester Bigas i Josep Font publiquen un treball de recerca a la revista SUPORTS. El títol de l’article és “Aprendre a escriure frases per comunicar-se millor”Escriure frases correctament representa un primer pas en l’aprenentatge de l’expressió escrita i en el camí de construir textos significatius. Aquest treball té l’objectiu de presentar una estratègia per ensenyar a compondre frases senzilles a través d’un procediment que combina l’ensenyament directe i l’autoregulació i, al mateix temps, valorar fins a quin punt aquesta estratègia es generalitza a altres tipus de frases que no s’ensenyen específicament. El treball s’ha realitzat amb la participació de 3 alumnes, d’11, 12 i 13 anys d’edat, i amb característiques personals i necessitats de suport molt diferents. S’utilitza un disseny de línia base múltiple per poder establir un control empíric adequat sobre les variables de la recerca.

Els tres alumnes aconsegueixen l’objectiu proposat i, a més, generalitzar l’aprenentatge a altres tipus de frases. Els resultats es valoren en funció de les estratègies utilitzades i del significat que tenen per a l’aprenentatge de la composició escrita en els alumnes amb discapacitat intel·lectual.
“Com éssers humans podem escriure per a comunicar-nos, planejar, fer peticions, recordar, fer llistes, imaginar ... però sobretot, escrivim per conservar les nostres vides en les nostres mans i fer quelcom amb elles. No hi ha cap trama en la desconcertant complexitat de les nostres vides, sinó allò que nosaltres fem per a nosaltres mateixos. L'escriptura ens permet convertir el caos en alguna cosa bella, per a emmarcar moments seleccionats i per a descobrir i celebrar els patrons d'organització de la nostra existència” (Ehmann i Gayer, 2009, p.3).

dijous, 28 de gener del 2010

NOVA DEFINICIÓ DE RETARD MENTAL




L’AAIDD (American Association on Intellectual and Developmental Disabilities) presenta la 11ª edició del manual de definició de la discapacitat intel·lectual: Discapacitat Intel·lectual: definició, classificació i sistemes de suports.

Aquesta 11ª edició conté la informació i el coneixement més actual i fidedigne del món sobre la definició, classificació i diagnòstic de la discapacitat intel·lectual i la planificació dels suports al llarg de la vida per a les persones que viuen aquesta condició. Escrit per un comitè de 18 persones, aquest manual es basa en el treball de set anys del comitè. Concretament, el procés d’elaboració del llibre inclou: (1) una síntesis de la informació actual i les millors pràctiques relacionades amb la discapacitat intel·lectual, (2) nombroses revisions i crítiques de les anteriors 10 edicions de definició de l’AAIDD, i (3) el feedback procedent del camp en quant a una sèrie d’articles publicats pel Comitè.

Una visió contemporània i progressiva de la discapacitat intel·lectual. El concepte de discapacitat com una condició estàtica i per a tota la vida ha passat de moda. Les persones amb discapacitat intel·lectual poden portar a terme una vida plena i vibrant a la societat. El sistema de definició i diagnòstic de l’AAIDD es correspon amb aquesta visió contemporània. El sistema de l’AAIDD es basa en el concepte que la discapacitat s’hauria de considerar dins del context de l’entorn i dels factors personals de l’individu, i de la necessitat de suports individualitzats. L’AAIDD reconeix que les limitacions es donen conjuntament amb fortaleses en un individu i que el CI sol no proporciona la informació necessària per identificar aquells suports que milloraran el funcionament d’una persona.

Com funciona el sistema de definició de l’AAIDD?El sistema de definició i diagnòstic de l’AAIDD es base en tres criteris: limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa tal i com s’expressa en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques i l’edat d’inici abans dels 18 anys. No obstant això, els suports continuen essent la pedra angular del sistema de l’AAIDD. A partir d’aquí, quan es fa un diagnòstic de discapacitat intel•lectual, la planificació i provisió dels suports és clau per disminuir la discrepància entre les capacitats d’una persona i les habilitats i conductes necessàries per participar de manera satisfactòria en tots els aspectes de la vida diària.

El paper dels suports en el sistema de definició de l’AAIDD. El concepte de suports es basa en una idea simple: Proporcionar a la persona amb discapacitat intel·lectual els suports adequats per a que pugui millorar el seu funcionament en la societat. Els suports són recursos o estratègies que promouen el desenvolupament, l’educació, els interessos i el benestar d’una persona. Per exemple, els suports poden ser tecnologies com les ajudes digitals personals que mostren els passos que cal seguir per completar un treball o com un conductor d’autobús pot ajudar a una persona a baixar en una parada. Quan es proporcionen els suports adequats, es pot millorar el funcionament d’una persona en la societat, continuar l’atenció centrada en la persona i contribuir a una millor qualitat de vida en la societat.Els professionals trobaran en el manual de definició de l’AAIDD, comentaris detallats sobre les 10 dimensions de les àrees de suport en la vida d’una persona; el procés de cinc passos per avaluar, planificar i prestar suports a la persona amb discapacitat intel·lectual; i diversos enfocaments per individualitzar la planificació dels serveis.

De quina manera el manual ajuda als professionals?
• Aprendre una definició autoritzada i el sistema de diagnòstic de la discapacitat intel·lectual, que s’han dissenyat per proporcionar una comprensió àmplia i pas a pas de tots els factors que intervenen en la determinació de la discapacitat intel·lectual.
• Consultar les orientacions d’experts sobre qüestions crítiques tals com el paper de l’avaluació en el procés de diagnòstic, els reptes existents a l’hora de quantificar la intel·ligència, l’avaluació del paper del CI a l’hora de fer el diagnòstic, i com avaluar la conducta adaptativa.
• Comprendre les estratègies clau de judici clínic per tal de millorar la validesa i al precisió de les decisions clíniques sobre el diagnòstic de discapacitat intel·lectual, especialment en el casos retrospectius o quan es té una informació incompleta o hi ha diferències culturals.
• Aprendre com el manual pot servir a la universitat i als alumnes universitaris les disciplines de la salut i relacionades.
• Descobrir les relacions entre el sistema de l’AAIDD i altres sistemes de diagnòstic.
• Llegir comentaris detallats sobre les 10 dimensions de les àrees de suport en la vida d’una persona; el procés de cinc passos per avaluar, planificar i prestar suports a una persona amb discapacitat intel·lectual; i diversos enfocaments per individualitzar la planificació dels serveis.
• Comprendre per que el manual és molt valuós pels psicòlegs escolars i altres professionals de l’educació especial per determinar l’elegibilitat de serveis i dels suports.
• Aprendre sobre les necessitats úniques de les persones amb discapacitat intel·lectual amb el CI més elevat.
• Llegir assajos actualitzats sobre com aplicar el sistema de definició de l’AAIDD dins dels sistemes d’educació especial, iniciatives de polítiques públiques i organitzacions que proporcionen serveis.