Els dies 21, 22 i 23 d’octubre a Salamanca es va celebrar el Congrés Internacional "Volviendo a Salamanca: Afrontando el reto: Derechos, Retórica y situación actual" …. I l’Estel com sempre hi ha volgut ser present amb la participació de 4 mestres.
Aquest congrés va ser molt interessant i les idees principals que van sorgir van ser:
La Declaració de Salamanca(1994) és el punt de referència internacionalment més conegut i citat per defensar una educació amb igualtat d’oportunitats per a tots, i que els governs, les organitzacions, les famílies i els professionals lluitin contra la segregació i la discriminació a que es veuen sotmesos molts nens amb discapacitat.
Després de 15 anys, també a Salamanca, es fa aquesta conferència internacional, amb Gordon Porter i Ingrid Körner, d’Inclusió internacional com a presidents del Comité científic. Els temes a tractar han estat els següents:
- L’educació inclusiva avui.
- Millores i progressos des de l’any 1994.
- Polítiques, pràctiques i reformes que han contribuït al progrés de l’educació inclusiva.
- Els reptes que ens queden per afrontar; i sobretot
- Les accions necessàries per avançar en la propera dècada.
Entre els participants i ponents hi ha hagut la presència de persones amb discapacitat que han fet valuoses aportacions a la conferència, essent un testimoni de la necessitat de la inclusió i del partiment sofert en l’exclusió.
De Catalunya, a nivell polític han assistit a la conferència la Isabel Darder i la Pepita Corominas, juntament amb alguns inspectors de zona, i alguns representants d’APPS. Hem tingut la sensació que hi havia una bona representació de professionals de Catalunya, sobretot del camp de l’educació especial .
Hi han participat unes 400 persones de prop de 40 països diferents.
La conferència fou inaugurada pel Sr. ministre d’educació Angel Gabilondo, que ens va sorprendre gratament amb unes aportacions que ens informen que des del Ministeri d’educació es va per una educació inclusiva. Apuntem algunes reflexions:
- La inclusió no és un estat d’ànim, és una convicció.
- Va parlar de la Declaració de Salamanca i de la nova concepció de la discapacitat des dels drets humans.
- Cal insistir en el valor de les persones i en el seu dret a contribuir.
- El millor llegat que podem deixar a les noves generacions és l’educació.
- Qualitat sense equitat és discriminació.
- Inclusió no és assimilació, és incorporació a l’etapa escolar.
Aquest congrés va ser molt interessant i les idees principals que van sorgir van ser:
La Declaració de Salamanca(1994) és el punt de referència internacionalment més conegut i citat per defensar una educació amb igualtat d’oportunitats per a tots, i que els governs, les organitzacions, les famílies i els professionals lluitin contra la segregació i la discriminació a que es veuen sotmesos molts nens amb discapacitat.
Després de 15 anys, també a Salamanca, es fa aquesta conferència internacional, amb Gordon Porter i Ingrid Körner, d’Inclusió internacional com a presidents del Comité científic. Els temes a tractar han estat els següents:
- L’educació inclusiva avui.
- Millores i progressos des de l’any 1994.
- Polítiques, pràctiques i reformes que han contribuït al progrés de l’educació inclusiva.
- Els reptes que ens queden per afrontar; i sobretot
- Les accions necessàries per avançar en la propera dècada.
Entre els participants i ponents hi ha hagut la presència de persones amb discapacitat que han fet valuoses aportacions a la conferència, essent un testimoni de la necessitat de la inclusió i del partiment sofert en l’exclusió.
De Catalunya, a nivell polític han assistit a la conferència la Isabel Darder i la Pepita Corominas, juntament amb alguns inspectors de zona, i alguns representants d’APPS. Hem tingut la sensació que hi havia una bona representació de professionals de Catalunya, sobretot del camp de l’educació especial .
Hi han participat unes 400 persones de prop de 40 països diferents.
La conferència fou inaugurada pel Sr. ministre d’educació Angel Gabilondo, que ens va sorprendre gratament amb unes aportacions que ens informen que des del Ministeri d’educació es va per una educació inclusiva. Apuntem algunes reflexions:
- La inclusió no és un estat d’ànim, és una convicció.
- Va parlar de la Declaració de Salamanca i de la nova concepció de la discapacitat des dels drets humans.
- Cal insistir en el valor de les persones i en el seu dret a contribuir.
- El millor llegat que podem deixar a les noves generacions és l’educació.
- Qualitat sense equitat és discriminació.
- Inclusió no és assimilació, és incorporació a l’etapa escolar.
La nostra agradable sorpresa ha estat que molts països han avançat en aquest camí de la inclusió i han presentat estudis, treballs, experiències, amb un alt grau de rigurositat. Lamentablement les aportacions de les diferents comunitats i territori MEC han estat força minces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada